Descarregar programes evitant virus o malware.

Waxoo

Tots hem descarregat alguna vegada programes gratuïts, que en moltes ocasions vénen acompanyats amb la autoinstal·lació de barres d'eines que no desitgem, o molt pitjor, de virus o malware, que després costa molt eliminar de l'equip.

Waxoo (http://www.waxoo.com/) és una lloc web gratuït i sense publicitat, que ens dirigirà a la pàgina font de l'aplicació desitjada, des d'on es podrà realitzar la descàrrega sense utilitzar gestors externs, també ofereix alternatives d'aplicacions similars que ens pot interessar, a més de mostrar informació detallada de cadascuna d'elles.

Podràs buscar també el programa que desitges introduint el nom en la barra de recerca, per realitzar la descàrrega només hem de prémer sobre el botó verd del mateix, i si et registres gratuïtament, podràs marcar com a favorits aquelles aplicacions que ens poden interessar per posteriorment trobar-les amb facilitat.

Inclou també un llistat per categories.

Navegadors, Internet ,Utilitats, Jocs ,Àudio, Imatge, Vídeo, Comunicació, Escriptori, etc.

En definitiva un lloc per tenir-ho en la nostra barra de favorits i recorre a ella sempre que necessitem instal·lar alguna cosa.

Per què navegar en català?

L’idioma preferit del teu navegador és important. Molts serveis d’Internet l’utilitzen com a referència per mesurar la llengua de la seva audiència. Com més audiència, més rellevant és l’idioma. I com més rellevant és l’idioma, més incentius per a la creació de continguts i aplicacions adaptades a les seves necessitats. 

Creem demanda, obtenim oferta

La llengua configurada als navegadors, que no és necessàriament la dels menús, és la que es té en compte a les estadístiques d'Internet per mesurar quina presència té cada llengua a la xarxa. Com més gent navega en català, més rellevant és aquesta llengua per a internautes, empreses i cercadors.

És la llei de l'oferta i la demanda: com més navegants en català, més incentius per desenvolupar continguts, productes i serveis en català.

Els cercadors (Google, Yahoo, etc…) identifiquen l'idioma en que l'usuari té configurat el navegador (Explorer, Firefox, Chrome, Safari...). És un dels paràmetres que fan servir per entendre quins resultats poden ser més rellevants en una cerca. Si tenim el navegador configurat en català, és més probable que, en els resultats del cercador, apareguin webs en català en llocs destacats. Això ens estalvia temps i facilita la tasca de trobar el lloc que estem buscant.

Molts llocs a Internet estan programats per mostrar de manera automàtica la versió lingüística corresponent al navegador del visitant. Entenen que és la llengua amb la que l'internauta es troba més còmode. Però en altres casos no és així i obliga al visitant a buscar la versió en català, o bé a navegar per un web que no entén o només parcialment. Tenir el català com a llengua preferida resol aquest problema i fa més senzilla la navegació.

Si descarregues un programa multilingüe, aquest es descarregarà directament en la llengua que tens configurada en el navegador. Si és en català:

·         El menú per al procés d'instal·lació i configuració del programa serà en català

·         Un cop instal·lat, el programa restarà en la seva versió en català, sense fer-hi res més.

Tenir el català com a idioma preferit del navegador no afecta l'idioma dels menús en que veus el navegador. L'idioma preferent només és un paràmetre intern de la configuració de cada navegador.

Els perills que comporten les cookies

Personalitzen l’experiència de navegació a Internet, però també poden suposar un risc si no es controlen. Us expliquem com gestionar-les.

D’un temps ençà, els internautes ens hem cansat de veure rètols a totes les pàgines web en les quals entrem advertint que aquesta utilitza cookies (galetes). La majoria ignora aquests anuncis, que considera molestos per al seu propòsit de gaudir del servei en línia que ofereix el lloc web, o d’accedir a la informació que conté, però és necessari perquè qui posseeix la pàgina web compleixi amb la llei derivada de la directiva europea sobre cookies.

I que són les cookies? Les famoses “galetes” no són més que arxius de texte pla (és a dir, que es poden llegir amb un editor de text senzill) que guarden preferències i dades sobre l’usuari en local, a les nostres pròpies màquines, i que els llocs web poden consultar des de les seves remotes localitzacions.

Per exemple, segur que en alguna ocasió quan heu entrat per primera vegada a un lloc web, aquest us ha preguntat el vostre nom o un altre dada i, a la següent vegada que hi heu entrat després d’uns dies, ja no us l’ha preguntat si no que, directament, us ha saludat pel vostre nom. Com ho ha sabut? Ha relacionat el vostre ordinador d’alguna manera amb vosaltres? No, el que ha fet és guardar una galeta a la vostra màquina amb la informació del vostre nom.

Com funcionen?

La primera vegada que entrem en aquest lloc, el codi del web comprova l’existència de la galeta en el nostre ordinador. Com és la primera vegada que entrem i, naturalment, el nostre sistema no la té, ens pregunta el nostre nom, genera la galeta i guarda la informació en una determinada carpeta de la nostra màquina.

A partir de la segona vegada que entrem en el mateix lloc web i mentre que no esborrem la galeta, el codi de la pàgina consulta l’existència d’aquest arxiu i, aquest cop si, en trobar-lo, n’extreu la informació que conté i ja no ens pregunta pel nostre nom, sinó que directament ens saluda tractant-nos per ell.

De fet, i si feu manteniment en el vostre navegador web, el terme galeta no us hauria de sonar aliè, ja que hi ha l’opció de netejar/eliminar les galetes, que consisteix en esborrar tots aquests arxius.

Hi ha dos tipus de cookies: les temporals i les permanents. Les primeres, també anomenades de sessió, només persisteixen mentre dura la mateixa i un cop tancat el navegador, desapareixen. Les permanents, per contra, es mantenen en el temps durant un nombre variable de sessions o fins que l’usuari les elimina manualment. La galeta de l’exemple que he posat seria d’aquest tipus.

A més, existeixen les anomenades galetes de tercers que, creades per determinades webs, rastregen el nostre comportament en línia amb finalitats comercials i publicitàries. D’aquesta manera, els anunciants poden oferir articles i serveis que s’ajustin al perfil elaborat segons les nostres preferències de navegació.

No exemptes de perill

Aquest sistema sembla òptim per registrar informació en local, però no es troba exempt de cert risc per a qui accepta les galetes. Des de Kaspersky Lab ens adverteixen d’alguns riscos que correm si no gestionem correctament l’existència d’aquests fitxers i la informació que contenen.

El primer d’aquests riscos és que, algunes vegades, és possible emprar les cookies per explotar forats de seguretat presents en els navegadors web.

Tots els programes estan subjectes a la possibilitat de contenir bugs (errades en la programació que donen lloc a fallades en la seva execució) que poden arribar a permetre, si s’exploten de la manera adequada, que un atacant aconsegueixi el control de la màquina afectada.

Si un atacant aconsegueix llegir les cookies que tenim emmagatzemades a la nostra màquina, a més, pot fer-se amb informació personal que, encara que no sigui sensible, pot portar a la realització amb èxit d’un atac d’enginyeria social, pel qual l’atacant acabarà aconseguint els seus foscos propòsits.

Consells per gestionar les cookies

Kaspersky ens ofereix una sèrie de consells per estar segurs que les galetes no constitueixen un risc per al nostre sistema:

Netejar o eliminar les cookies. Res tan senzill com eliminar l’historial de navegació i les galetes en acabar la sessió. Malgrat tot, si tenim mala memòria o som mandrosos, hi ha solucions que, prèviament configurades, poden fer-ho per nosaltres com l’eina de neteja de PURE 3.0 (naturalment, de la mateixa Kaspersky).

Modificar la configuració del navegador de tal manera que tinguis el control sobre la informació que rastregen les galetes. Accedeix als ajustaments de privacitat del teu navegador i configura les seves opcions. Per exemple, Firefox i Safari ofereixen un control més gran sobre aquesta informació.

Usar els Add-Ons. Emprant aquesta eina del navegador, podrem gestionar les galetes de manera més específica i, fins i tot, activar només aquelles amb les que vulguem compartir la nostra informació online.

Compartir amb moderació. Com en gairebé tot el que passa a Internet i en la vida quotidiana, el sentit comú és el nostre millor aliat. Així, és convenient no introduir dades personals en llocs on les galetes puguin emmagatzemar-los i cal recordar sempre no deixar obert cap compte o sessió.

Protegir-nos. Tenir instal·lada una bona solució de seguretat. Evidentment, des de Kaspersky recomanen les seves pròpies solucions.

Text extret de Ycom.cat

Las 8 ofertas de trabajo falsas más habituales en internet

Buscar trabajo por internet tiene grandes ventajas porque miles de empresas publican ofertas cada día, pero de vez en cuando también existen riesgos.

La Oficina de Seguridad del Internauta alerta sobre las 8 ofertas de trabajo falsas más comunes utilizadas por ciberdelincuentes para engañar a los usuarios. Antes de apuntarte a una oferta de trabajo asegúrate de que no se engloba en ninguna de estas categorías.

1. Trabajar desde casa haciendo tareas manuales

En este tipo de ofertas, el anunciante pide al candidato que ingrese una cantidad de dinero en una cuenta bancaria para "reservar" el puesto de trabajo. Este tipo de trabajos no existen y son una estafa para engañar al usuario para que ingrese el dinero.

Alerta de fraude: En una oferta de trabajo nunca se le puede pedir al candidato que ingrese dinero.

2. Llamar para informarte

En vez de incluir los detalles de la oferta se le facilita al usuario un número de teléfono móvil para informarse. Cuando el candidato llama se le explica que tiene que llamar a otro número que empieza por 806 y que es de tarificación adicional.

Alerta de fraude: En una oferta de trabajo deberían incluirse los detalles básicos sin tener que llamar para saberlos. Los números 806 son fuente de numerosas denuncias por fraude.

3. Ganar dinero rellenando encuestas

La promesa en este tipo de ofertas es hacer dinero extra con poco esfuerzo. Consiste en rellenar encuestas sobre productos o marcas de empresas conocidas que buscan la opinión de sus consumidores para mejorar. El fraude radica en que el acceso a estos cuestionarios no es gratis.

 

Alerta de fraude: Ganar mucho dinero rápido suele ser un claro síntoma de fraude. Nunca pagues por rellenar un formulario ni facilites tus datos bancarios.

 

4. Realizar transferencias bancarias

En este tipo de ofertas se le promete al candidato ganar mucho dinero haciendo una transferencia bancaria. El fraude consiste en que el dinero ingresado procede de negocios ilegales y en caso de aceptar este tipo de trabajo se estaría incurriendo en un delito de blanqueo de capitales.

 

Alerta de fraude: En una oferta de trabajo jamás pueden pedirte que hagas una transferencia bancaria.

 

5. Trabajar en el extranjero

El anunciante te ofrece un empleo con buenas condiciones laborales y remuneración elevada para trabajar en el extranjero. En el proceso se acaba solicitando al candidato que ingrese una cantidad de dinero por temas como la gestión del contrato, el billete de avión...

 

Alerta de fraude: Si formas parte de un proceso de selección en el extranjero la empresa es la responsable de asumir los gastos de gestión.

 

6. Trabajar invirtiendo en algo

Se trata de ofertas en las que prometen ganar mucho dinero invirtiendo en algo concreto como, por ejemplo, oro. El único requisito es realizar una pequeña inversión inicial a través de un servicio de pago. Una vez hecho el ingreso desaparecen para siempre.

 

Alerta de fraude: Nunca aceptes un trabajo en el que te pidan hacer una inversión inicial.

 

7. Facilitar tus datos personales

En esta categoría se engloban gran variedad de ofertas de trabajo en las que se le pide al usuario que facilite sus datos personales (nombre, apellidos, DNI, pasaporte, dirección postal, etc.). Suelen ser ofertas fraudulentas que después utilizan para cometer fraudes suplantando la identidad del candidato.

 

Alerta de fraude: Los datos personales como el DNI sólo deben facilitarse al final de un proceso de selección, cuando el candidato ya ha sido aceptado y se tramita el contrato.

 

8. Acceder a un enlace para informarse de la vacante

En este tipo de ofertas fraudulentas se le pide al usuario que acceda a un enlace para obtener más información de la oferta. El enlace lleva al usuario a una página web que descarga un código malicioso en el ordenador y permite acceder a la información privada del usuario, desde documentos y fotos hasta credenciales de acceso a servicios online.

 

Alerta de fraude: Nunca hagas clic en un enlace cuestionable que no sea la URL oficial de una empresa real.

Text extret de www.infojobs.net

Canvia la teva Postura

Cinc consells per augmentar la nostra seguretat en el núvol

Encriptar els nostres fitxers amb dades sensibles en línia o revisar les configuracions per defecte del servei són consells que no resulten tan evidents a primer cop d’ull quan emprem els serveis d’emmagatzematge en el núvol.

Des del famós cas del fappening (filtració massiva de fotografies personals de conegudes models i actrius) i la seva repetició aquest mateix cap de setmana amb noves imatges filtrades, la seguretat dels sistemes d’emmagatzematge de dades en línia (el famós “núvol”, cloud en anglès) ha estat qüestionada per mitjans, usuaris i analistes.

Les empreses són responsables d’una part d’aquesta seguretat, però des de la part de l’usuari també tenim obligacions i responsabilitats en aquest sentit, especialment si en el núvol hi tenim informació sensible o susceptible de ser comprometedora per a nosaltres si surt a la llum.

Sobre això, l’empresa dedicada a la seguretat informàtica Check Point ens dóna cinc consells per millorar la seguretat de les dades que tenim emmagatzemades en els sistemes cloud:

1. Contrasenyes. Malgrat que tots els serveis recomanen que les contrasenyes siguin úniques, no utilitzades amb anterioritat, barregin lletres i números, majúscules i minúscules i fins i tot símbols quan sigui possible, i fins i tot en alguns casos obliguen a que es compleixi alguna d’aquestes regles, molts usuaris continuen emprant com a clau d’accés paraules i combinacions que fàcilment es poden trobar en un diccionari.

Es fa necessari crear contrasenyes tan llargues com sigui possible, en les quals no s’hi pugui reconèixer cap paraula amb sentit o nom propi (sigui d’un parent o de la nostra mascota), en la qual s’hi barregin majúscules, minúscules i números, així com caràcters alfanumèrics sempre que sigui possible. I, per filar encara més prim, que aquesta contrasenya sigui única per a cada servei que emprem.

2. Limitar i classificar la informació. La informació que més ens podria perjudicar si sortís a la llum, apartem-la del núvol. Per a això, prèviament cal realitzar una tasca de classificació de la informació i, en cas que no la necessitem allotjada en un servidor en línia, no la tinguem allà.

3. Encriptació. Si malgrat el punt anterior, ens veiem obligats a allotjar contingut que pugui arribar a ser compromès en el núvol, millor xifrar els fitxers. A la Xarxa hi ha nombroses solucions, com PGP i les seves nombroses variants, que podem usar per protegir els nostres arxius, el que els donarà un plus de seguretat davant de possibles accessos no autoritzats.

El que es tracta aquí no és de fer-los invulnerables, si no de dificultar fins a tal punt la tasca del cibercriminal que no vegi compensada la feina d’introduir-se il·lícitament en el nostre compte a canvi dels resultats que aquesta intromissió li ha donat.

4. Revisar les configuracions per defecte que proporcioni el sistema d’emmagatzematge cloud. En el cas “the fappening”, les afectades havien de desconèixer que iCloud estava configurat per defecte de tal manera que feia fins a tres còpies de seguretat de les dades emmagatzemades. Algunes d’elles van afirmar que les imatges filtrades havien estat esborrades fa temps, i que el problema era culpa d’Apple… quan en realitat, la companyia de la poma concebia les còpies de seguretat automàtiques com una solució, i no com a part del problema.

Siguem sempre conscients que les opcions per defecte poden incloure funcionalitats que no desitgem o que, en algun moment, ens poden perjudicar, com és el cas.

5. Instal·lació d’alguna mena de programari de seguretat. Els nostres sistemes informàtics i els nostres dispositius mòbils estaran més segurs si els instal·lem un antivirus i altres programes anàleg de protecció. Recordem que una cadena de seguretat és tan forta com el més feble dels seus graons, i que el cloud ve a relacionar-se, en última instància, amb els nostres dispositius locals. Si assegurem les dades en remot però continuen essent vulnerables al nostre smartphone o ordinador, tota la feina feta pot no haver servit de res.

Article extret de www.ycom.cat

Windows 10

El nou sistema operatiu de Microsoft, Windows 10, serà operatiu el tercer trimestre del proper any presentant una renovació total, tal i com vàrem parlar fa un temps. El gegant i el gran dominador dels sistemes operatius per a ordinadors pot trencar la seva filosofia de fer pagar per comprar el seu programari, una novetat sense precedents a la companyia de Bill Gates, és a dir, podríem gaudir de la novetat més recent sense cap cost. Però quins beneficis hi ha amb aquesta operació? Quina estratègia de màrqueting hi ha darrera? Abans d’explicar aquests rumors anem a veure quines novetats inclourà.

Un fet distintiu de Windows és el botó de menú Inici, la famosa finestra amb quatre vidres que ha anat evolucionant a cada versió, però que a l’última, Windows 8, va desaparèixer. Les primeres imatges que veiem és el retorn d’aquest fet distintiu tot i que amb un disseny molt més minimalista. Conseqüentment també desapareixerà el panell dret que hi havia al seu predecessor.

Windows 8 va trencar els cànons amb una taula amb les aplicacions i programes com una tauleta, a priori, amb la nova versió també desapareixerà tot i què és mantindrà la Botiga i les aplicacions estil tauleta. Tots coneixem Google Now o Siri però ara sentirem a parlar de Cortana. Cortana és un assistent personal creat per Microsoft el qual ens ajudarà amb comandes de veu o escrites per resoldre els nostres dubtes o saber què volem cercar o gaudir.

Windows 10 continuarà amb l’estil de ser un sistema operatiu poc pesant i molt ràpid d’engegada. A part, corregirà un error molt important: l’alt ús de batería. I “dues novetats” que ja hem vist a Windows 8.1 amb els telèfons mòbils: un sistema de notificacions amb la pantalla blocada i la connectivitat sempre amb el núvol mitjançant OneDrive, Bing i Office 365.

Després de presentar Windows 10 per a tots els ordinadors, també serà una actualització per als dispositius mòbils. I per últim, anem al fet més destacat que s’ha fet sobre totes les filtracions de Windows 10: ser gratuït o anar amb un sistema d’invitacions. Segons revelen diferents portals aquestanova versió podria ser descarregada de la pàgina web de Microsoft gratuïtament, ara bé, totes les característiques gratuïtes o amb un sistema d’invitacions? En principi, consistiria en tenir el sistema operatiu bàsic gratuït i a mesura que volguéssim afegir noves característiques i funcions hauríem de pagar un preu per elles a l’estil Ubuntu.

Què vol aconseguir Satya Nadella amb aquest moviment? I què guanyarà amb aquesta estratègia Microsoft?

• L’eliminació total de Windows XP, que tot i que no té suport oficial continua essent un dels sistemes operatius més usats.
• La supressió a mitjà-llarg termini dels sistemes operatius Windows Vista i Windows 7.
• Unificació de tots els sistemes a Windows 10 tant de mòbils, tauletes com ordinadors de sobretaula i portàtils i així els usuaris adaptar-se a utilitzar un únic sistema operatiu per a tots els seus dispositius.
• Fer front a Chromebooks i Macs, els primers per ésser un sistema operatiu gratuït i de Google, i el segon per la seva gran atracció del públic.
• Una gran campanya de màrqueting i de posicionament on guanyaria molts adeptes i fans després de l’erosió provocada per Android.

A favor

Arnau Pallarès: Si el CEO de Microsoft realitza aquesta nova estratègia i canvi de rumb que té pensat crec que serà una de les millors coses que ha fet la companyia americana en molt de temps després d’unes quantes petites errades/diferències que ha tingut amb els seus clients com Windows Vista entre d’altres.

Estem en un temps que tothom busca la paraula “free” (gratuït) sense obviar la qualitat i Windows ho pot fer i més amb l’experiència que té amb els sistemes operatius. Això la faria posicionar en un estatus nou aprofitant amb una estratègia de màrqueting correcta podria fer “desaparèixer” els seus principals competidors.

Esperem que els rumors siguin certs i Microsoft catapulti aquest esperat llançament i sigui el seu major èxit sobrepassant, inclús, el Windows XP que crec que és possible.

Ens caldrà esperar a veure finalment que decideix la companyia i avançar-se als seus competidors per no haver de rectificar posteriorment. Tot i això la seva presentació i distribució ha de ser correcta “sense errades” ni actualitzacions immediates per correcció de defectes.

En contra

Guillem Alsina: Ara per ara, la companyia de Redmond té un domini inqüestionable en la informàtica de sobretaula, on ningú li fa ombra. A diferència de l’espai mòbil, Apple manté una respectable quota de mercat que difícilment supera el 10 segons els mercats, Linux no ha arrelat mai al mercat dels escriptoris (ni ho farà) i Chrome OS és, ara per ara, el prometedor outsider, “la gran esperança blanca”, com deia aquell film, per derrotar a Windows.

Microsoft no necessita, per tant, dinamitar la seva filosofia que el programari ha de ser pagat. Podria fer-ho? Si, coses més rares s’han vist, i ja sabem des de fa uns anys que quan es senten rumors, és que alguna cosa hi ha, però al meu parer això no deixa de ser un globus sonda per calibrar com reaccionaria el mercat donat el cas.

Ara no, però… i en el futur? Depenent de l’evolució de la quota de mercat de Chrome OS i del terreny que les tauletes tàctils amb Android se’ls mengin als PC’s més econòmics, Microsoft podria arribar a oferir Windows de manera gratuïta.

Article extret de: www.ycom.cat

10 factors que “maten” la cobertura del telèfon

Repassem una desena de situacions i factors que poden portar a la disminució puntual o permanent de la cobertura de senyal dels vostres smartphones.

La vida diària dels usuaris de telefonia mòbil (avui en dia tothom o gairebé tothom) té no pocs moments de “lluita contra el destí” cercant la cobertura òptima per a poder parlar o enviar un missatge de correu electrònic, WhatsApp o el que sigui.

Hi ha factors de la cobertura que no podem controlar, com ara zones on no hi ha una teranyina prou tupida d’antenes i, per tant, hi queden punts cecs estant en els quals no hi trobem senyal, i d’altres que, senzillament, no acabem d’entendre o veure clars.

Tot seguit farem una breu repassada a una desena d’aquests darrers, punts alguns dels quals podem esmenar ja que estan de la mà de l’usuari més que no pas d’alguna inextricable tecnologia en poder exclusivament de les operadores.

Aquesta llista ha estat realitzada per Strand Consulting, una consultoria dedicada en exclusiva al món de la telefonia mòbil i amb molts anys d’experiència en aquest sector.

1. Escollir el telèfon equivocat. Segons Strand, la qualitat de les antenes en els diferents models de terminal varia molt dels uns als altres, i esmenta com a exemple els casos concrets de l’iPhone 5 i el Samsung Galaxy S3, tot afirmant que en models anteriors les antenes d’aquests terminals eren de més qualitat.
2. Massa apps. Les apps que instal·lem poden crear soroll indesitjat a la senyal.
3. Compte amb les apps gratuïtes. Jocs gratis com Angry Birds inclouen publicitat que, poc a poc, es va menjant el nostre ample de banda. Una app no és gaire problemàtica, però si n’anem instal·lant i aquestes van carregant publicitat…
4. Les apps obertes. Encara que no les fem servir, si romanen obertes poden gastar ample de banda enviant i rebent dades. És convenient fer servir un gestor de tasques com ara ES Task Manager per a Android.
5. Massa activitat a les xarxes socials. El client de Facebook, de Twitter, de Google+… si els tenim en funcionament constant i els nostres amics i coneguts són molt actius abocant-hi continguts, és probable que el seguiment de tota aquesta activitat es mengi molt ample de banda, afectant la nostra experiència amb el terminal.
6. El sistema operatiu. Android no només és Android, si no que és el sistema del robot verd concebut a les oficines i tallers de Google, juntament amb una capa de personalització que li posa cada fabricant i, en alguns casos, també amb programari de l’operadora. Per tant, cal fixar-se en aquest detall abans de decidir-nos a comprar un terminal concret.
7. Ni tan sols un terminal és un únic model de terminal. Strand cita l’exemple del Galaxy S3 de Samsung, el qual compta amb fins a una desena de variants producte de petits canvis en els components, ja que un nombre d’aquests són adquirits a un proveïdor, i d’altres a una fàbrica diferent pel que, al final, els components construïts per un i per altre es comporten de manera lleugerament diferent tot i dur a terme la mateixa missió.
8. Hora punta. Quants més usuaris estiguin connectats i fent servir el mòbil, més possibilitats de degradació del servei. Oi que és més fàcil tenir una senyal feble quan ens trobem al bell mig de grans concentracions de gent?
9. L’aïllament dels trens. Els metalls que conformen els vagons dels trens són uns “assassins” de la senyal, i si a això hi afegim la velocitat a la que viatgem, al telèfon li pot costar de passar d’una antena a l’altra mentre ens anem movent.
10. L’operadora. A tots ens ha passat algun cop que tenim cobertura en un lloc on un amic nostre que depèn d’una altra operadora no en té, i viceversa. La infraestructura de xarxa varia d’una a l’altra, i és possible que hi hagi operadores amb millor cobertura a les zones on ens acostumem a moure, i d’altres que no la tinguin tan bona. Cal informar-nos i saber escollir.

Article extret de ycom.cat

Consejos para evitar el estrés visual

Un problema típico de profesionales que trabajan largas horas delante de una pantalla.

Ocurre que durante las vacaciones muchas veces se sustituye un buen escritorio por una mesa en el comedor de casa o en la terraza. Si no se gestiona bien, creando un puesto de trabajo adecuado para poder trabajar, se puede perjudicar la calidad del trabajo y la salud de los ojos. Porque la mente no es la única que se estresa ni la espalda es la única que se ve perjudicada por la mala postura, sino que existe también el llamado estrés visual, originado por la alta exposición a pantallas de ordenadores, tablets y móviles, que en verano suele combinarse con el intento de leer o trabajar al aire libre, con el añadido de la luz del sol. 

Según la Sociedad Ergoftalmológica Española, sabrás que sufres estrés ocular si sientes los ojos cansados, irritados o muy secos y te cuesta ver con claridad o enfocar la vista. Esto no necesariamente implica un problema de vista a largo plazo, sino que puede ser un hecho puntual que se produzca después de un día de mucha exposición al ordenador. Coge la costumbre y pon solución a tiempo, para asegurarte de mantener tu calidad de vida y rendimiento.

1. Cuida la iluminación. La pantalla de tu ordenador o dispositivo no debe recibir la luz directa del sol ni de la lámpara, porque se reflejaría y eso puede dañar tu vista. Necesitarás una iluminación indirecta pero suficiente, y a ser posible que sea natural, y que se complemente con otra luz desde otro punto. 

2. Mantén la distancia adecuada. Los expertos hablan de la “distancia de Harmon”, que al parecer supone unos 40 centímetros entre la vista y el monitor. Si se trata de tu móvil o tablet, aléjate en la medida en que puedas o trata de combinar estos dispositivos con el PC o incluso con momentos de pausa y desconexión. En el caso de que además veas la televisión, sobre todo con las pantallas de más pulgadas, es importante que mantengas distancia de varios metros y que evites muchas horas seguidas de verla sin parar a descansar la vista.

3. Coloca bien tu silla de trabajo. La posición de tu cuerpo ha de ser la correcta para que tus ojos coincidan con la altura de la pantalla, y no necesites hacer ninguna tensión muscular ni de la vista.

4. Haz descansos para mover la vista del mismo punto. Los expertos en oftalmología recomiendan un descanso visual de una vez cada hora como mínimo, y preferiblemente cada quince minutos. Consiste en enfocar la vista en objetos más alejados de la pantalla durante unos pocos segundos, o mirar por la ventana hacia el paisaje. Esto ayuda a mejorar la visión y a relajar la vista para evitar la fatiga ocular.

5. Reduce en la medida en que puedas tus horas de televisión, ordenador y demás aparatos. Si utilizas la tecnología para trabajar, al menos intenta desconectar de ella cuando descanses o hagas actividades familiares o de ocio. Hay mil opciones para divertirse, descansar o disfrutar en familia que no implican utilizar pantallas, por mucho que a veces se nos olvide en la era tecnológica. Prueba algún deporte, afición artística o juego de mesa. El abanico es muy amplio, y en todo caso, ayudarás a tu vista a descansar y a tu mente a despejarse.

Text extret de: www.negocios.com

Comprueba la seguridad de tu móvil Android

Si tienes un móvil con Android (la mayoría de los Samsung, Sony, LG, Huawei, Acer o HTC) tienes una app gratuita que te permite comprobar si tienes instaladas aplicaciones maliciosas, es decir, aquellas que te están robando información o que realizan acciones que no querrías.

Conan Mobile, que así se llama la app, la puedes descargar en la Google Play y cuenta con la garantía de sus creadores, el Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación (Inteco), el centro encargado por el Gobierno español de proteger la seguridad informática de particulares y empresas.  La app analiza qué tipo de permisos tienen las apps que has instalado en tu móvil y si considera que tienen demasiados, te envía una alerta.

¿Qué son los permisos de las apps? Cuando instalas una aplicación en tu móvil, el programa te pide permisopara acceder a otros programas. Por ejemplo, las fotos, los contactos, la localización… Eso son los llamados “permisos”, autorizaciones que ha dado el usuario.

¿Y esto es malo? Depende. Si has instalado Whatsapp, por ejemplo, parece lógico que te pida acceder a tus contactos porque así la app incorpora ya todos los números de tu agenda sin que tengas que volver a ponerlos de uno en uno. Pero hay otros casos en que no está tan claro. Por ejemplo, ¿y si te pidiera acceder a tu número de cuenta bancaria? ¿A que no lo considerarías tan evidente?

Según recuerda el Inteco, la mayoría de los usuarios no presta demasiada atención a los permisos que les pide un programa. Son casi equiparables a esas largas condiciones de uso que nos empeñamos en no leer y aceptar sin más.

Pues esto es lo que quiere evitar Conan Mobile. Educar a los usuarios para que sean conscientes del peligro que supone dar acceso a todo siempre, y evitar que nadie se tome demasiadas libertades con tu móvil y tus datos. Por ejemplo, extraerte información o usar tu móvil para conectarse a números de pago sin permiso o para enviar mensajes en tu nombre a otros usuarios.

También avisa de si te has conectado a una red wifi poco segura o si tu móvil se ha emparejado vía Bluetooth a otro dispositivo que puede estar extrayendo información sin permiso.

El único problema que le vemos a Conan Mobile es que no permite limitar los permisos de las aplicaciones y que sigan funcionando. La única opción que te da es borrar la app conflictiva, pero no, por llamarlo así, “pararle los pies”.

Informació extreta de Gadwoman.com

Aparca en la calle y paga con el móvil

Ir buscando dinero para pagar el aparcamiento en las calles de las grandes ciudades ya es historia. Si tienes un smartphone, sea Android, iPhone o, en algunas Blackberry, Windows Phone o incluso Firefox, puedes pagar el parquímetro con una app.

Hay varias, que funcionan según cada ciudad, pero el sistema para todas ellas es muy parecido. Se trata de descargarse la aplicación en el móvil, registrarse en un servicio web con nombre, dirección y tarjeta de crédito o cuenta corriente. Cada vez que quieras realizar un pago, se cargará en tu cuenta, sin más necesidad que pulsar un botón en el móvil.

Algunas apps aceptan cuentas de empresa y otras solo de particulares. Las ventajas son múltiples. Por una parte, no hay que prever cuánto tiempo de aparcamiento necesitarás, porque puedes ajustar al minuto. Por otro, lo puedes hacer desde cualquier parte, no hace falta ni andar buscando la máquina, ni hacer colas si hay otras personas esperando turno, ni tener que desplazarse para volver a poner monedas si has acabado el tiempo. Y la app te avisa cuando queda poco para que te caduque.

¿Y cómo evitas la multa? Pues la gracia es que el agente de policía que te vaya a poner una multa tiene que comprobar primero en su dispositivo móvil si el coche al que quiere denunciar está registrado en una aplicación móvil.

A partir de ahí, hay algunas diferencias.

–ApparkB: Funciona solo en Barcelona, porque es la app que ha lanzado el propio ayuntamiento. ApparkB funciona para iPhone y Android y está basada en la geolocalización del móvil. Esto plantea algunos problemas, como que necesitas estar cerca del coche para activar sus servicios. La parte buena es que te permite localizar el coche si no te acuerdas de dónde lo has aparcado. La parte mala, que no te permite pasarte del máximo permitido, que en Barcelona son dos horas.

–e-Park: Funciona en algunos aparcamientos de Madrid, pero en Marbella, Santiago de Compostela y Santander. Funciona con compra previa de tickets, lo que te obliga a consumir el tiempo o a recargarlo por tramos horarios.  Exige que al menos tengas 5 euros en el pago de la app.

–SMASSA: Funciona solo en Málaga, para todo tipo de aparcamientos municipales. Permite cargar directamente a la tarjeta de crédito o funcionar con prepagos.

–iParquing: Funciona en Viladecans y Sant Feliu de Llobregat. Incorpora anuncios de tiendas y comercios próximos. Funciona con bonos de prepago.

Además de estas, hay otras varias pero como no hemos localizado dónde funcionaban, lo dejamos aquí. Si conoces o usas otra app, cuéntanos tu experiencia.

Informació extreta de Godwoman.com

Cómo crear una contraseña más segura y recordarla

El fallo Heartbleed obliga a cambiar las contraseñas de todos los servicios online, si quieres estar realmente segura de que tus claves no han caído en manos de hackers. Pero crear una contraseña que sea segura y además fácil de recordar no es una tarea fácil, sobre todo porque muchas páginas web insisten en marcar ellas las directrices que tienes que seguir.

Lo mejor, aseguran los expertos, es utilizar no siempre la misma clave para todo. Este precepto que parece obvio es el que más nos saltamos todos la mayoría de las veces. Y es importante porque consideran que una vez que alguien nos ha robado una contraseña junto a un correo electrónico, lo más fácil es ir probando el mismo correo con la misma clave en distintos servicios.

Como tampoco tenemos una capacidad ilimitada de recordar claves y más si utilizamos muchos servicios web, como el correo, Twitter, Facebook, Linkedin, el banco o alguna otra página en la que nos hayamos registrado, como una tienda, hay un truco mucho más sencillo.

Se trata de clasificar mentalmente los servicios según el grado de importancia que tienen para nosotros. Ahí van algunos trucos:

1. El banco siempre tiene que tener una contraseña única que no repitamos en ningún otro servicios.

2. El correo electrónico también.

3. Las redes sociales, es mejor que las dividas, porque si alguien te roba la clave de Twitter y usas la misma para Facebook, pierdes las dos. Puedes usar la misma clave cambiando un número o separarlas completamente.

4. Si has separado las claves, pues asocia la de Twitter con Amazon, y la de Facebook con una tienda web, por ejemplo.

Una vez que has establecido los niveles de seguridad, crea claves que, en general, cumplan los siguientes requisitos:

a. Alterna mayúsculas y minúsculas.

b. Añade un número o dos. Y que no sean consecutivos, a ser posibles.

3. Y si quieres más, incluso pon un signo tipográfico que no sea letras o números. Por ejemplo: asteriscos, signos de exclamación o de puntuación, paréntesis, signos de tanto por ciento o de adición. Lo que no te aconsejamos es que uses puntos o comas, porque se pueden interpretar mal con el código.

4. Al menos, usa ocho carácteres, porque es la extensión media que están pidiendo los nuevos servicios.

Hay quien dice que las contraseñas son como la ropa interior, porque debes saber a quien se la enseñas, debes cambiarla regularmente y no debes compartirla con extraños.

Article extret de Gadwoman