Aquest és, pel que sembla, el futur molt proper

Mòbils a l'estranger: què us cal saber

Sortir a l'estranger amb un mòbil no sempre és tant senzill com dur-lo a sobre. Ho saben, sobretot, aquells qui, sense tenir-ho en compte, han fet trucades o han consultat informació a Internet en el què s'anomena "roaming" o itinerància . Però també haurem de verificar si el nostre terminal pot funcionar, per exemple, amb certes operadores dels Estats Units si hem preparat un viatge més llarg i optem per adquirir una SIM quan hi arribem.

La itinerància, una trampa cada cop menys perillosa

El "roaming" o itinerància en telefonia mòbil és el servei que permet que un usuari pugui sortir de l'àrea d'influència d'una determinada operadora mantenint la connexió i els serveis dels que disposa. Per fer-ho, normalment, s'estableix una relació entre operadores de dos països diferents -que poden ser filials d'una mateixa companyia, en alguns casos-, i a l'usuari se li apliquen uns preus diferents -més cars- i pot arribar a deixar de ser efectiva la tarifa plana de dades de la que disposa.

Cal tenir en compte que en algunes operadores és necessari activar el roaming per telèfon abans de sortir del país, i si no ho fem, no podrem utilitzar el terminal amb la nostra targeta SIM.

Per ara, però, a la Unió Europea hi ha obert un procés de simplificació de tarifes que ha d'acabar, el 2016, amb l'eliminació del sobrecost per fer o rebre trucades a l'estranger. Si el procés continua tal com s'ha planificat, dins de l'àmbit de la Unió Europea, aquest deixaria de ser un problema, tot i que hauríem de vigilar amb els plans de dades de connexió a internet, si aquests finalment queden fora de la nova regulació.

Tipus de xarxes: GSM i CDMA

És important, sobretot si viatgem als Estats Units, tenir en compte que no totes les operadores utilitzen les mateixes tecnologies de comunicació mòbil. Actualment, n'existeixen sobretot de dos tipus: les GSM (Global System for Mobiles) i les CDMA (Code Division Multiple Access) , que són incompatibles. I dins d'elles, cada operadora pot estar treballant en freqüències diferents.

A nivell europeu, totes les xarxes són GSM, i als Estats Units, algunes operadores com Sprint o Verizon utilitzem CDMA, mentre AT&T i T-Mobile utilitzen GSM. En aquest sentit, un mateix terminal podria no funcionar correctament en una operadora de cada tecnologia. De totes maneres, aquesta opció és rellevant només si el pla d'itinerància del que disposem no ens convenç i trobem alguna tarifa d'una operadora del país de destí (els Estats Units) que no sigui compatible amb xarxes GSM.

El mite del Wi-Fi gratuït

 Sovint pensem que a l'estranger trobarem moltes més xarxes sense fils amb accés lliure que les que estem acostumats a veure, i no sempre és així. De totes maneres, en molts casos, si tenim una tarifa diferent en itinerància, és recomanable que desactivem les dades mòbils del nostre terminal mentre no estem en una connexió sense fils, ja que les actualitzacions automàtiques d'aplicacions o les consultes que puguin realitzar, així com les notificacions, poden gastar més del què ens esperàvem.

De totes maneres, si disposem d'algun dispositiu mòbil amb el que poguem navegar més lliurement per Internet, és probable que poguem compartir la connexió amb altres terminals, oferint-los la possibilitat de sincronitzar informació i consultar el correu electrònic.

Marcant els límits de despesa

També és important saber que des de mitjans de 2012, les operadores tenen l'obligació d'advertir-nos si gastem més de 50 euros en itinerància -una xifra que podem canviar nosaltres per augmentar-la o reduir-la- i que, en alguns casos, es pot configurar perquè desactivi completament la connexió i no permeti gastar més fins que, per web o telèfon, s'indiqui el contrari.

Això farà que no gastem més del compte, sempre que, un cop informats, prenguem les mesures necessàries, que poden passar per desactivar les dades mòbils del terminal, posar-lo en mode avió, apagar-lo o retirar-li la targeta SIM.

n aquest sentit, podem establir, en alguns terminals, un límit de consum abans que desconnecti les dades mòbils. De totes maneres, el càlcul del terminal pot ser diferent del de l'operadora, de manera que cal ser conservador si ens en volem refiar. En les darreres versions d'Android, es pot configurar des del menú d'opcions del terminal, a l'apartat Ús de dades.

En el cas d'iOS, podem desactivar les dades mòbils des del menú de configuració, a l'apartat Dades mòbils, però no podem establir límits. Per controlar la despesa, si no disposem d'una aplicació pròpia de l'operadora, en trobarem a l'AppStore: My Data Manager  o Data Usage en són dos exemples, entre moltes altres opcions gratuïtes i de pagament.

tarifes internacionals segons l'operadora

Abans de sortir de viatge, podem consultar amb la nostra operadora mòbil les tarifes al país de destí. Així, si bé a la Unió Europea sol ser més simple i amb el temps sembla que convergirà, cal que consultem, als seus números de telèfon d'atenció al client o als webs, les tarifes.

En el cas de les operadores de l'estat espanyol, es pot trobar més informació als webs de Movistar , Vodafone , Orange o Yoigo , així com als de les diverses operadores virtuals com Pepephone .

Com triar una connexió a Internet

Ja comença a fer temps de l'arribada de les primeres ADSL , de 256kbps. Des de llavors, molta gent s'ha connectat, les xarxes de telecomunicacions han hagut de créixer i, sovint, les operadores han optat per fer ofertes atractives, tot i que no sempre realistes. Un clar exemple n'és la coneguda ADSL de "fins a 20Mbps". Que ja ens adverteix, amb el mateix nom del producte, que no és fàcil que la velocitat real sigui aquesta.

De motius n'hi ha molts. El primer de tots també el podem trobar al nom: aquests 20 megues dels que ens parlen són Megabits per segon. I això no és exactament el mateix que un megabyte per segon. De fet, sempre que es parla de connexions o aparells de comunicacions, es sol utilitzar la nomenclatura dels bits, mentre que quan descarreguem arxius o comprem un disc dur, parlem de bytes. I quina és la diferència?

Índex

1. 1 byte = 8 bits , per entendre les velocitats

2. "Sense fils" no sempre és millor , tot i ser més còmode

3. El llarg camí fins a casa i la pèrdua de senyal

4.  Sense límits, però amb límits en les connexions mòbils

5.  Entenent el producte que ens ofereixen , amb les consideracions anteriors

6. Connexions recomanades , segons el tipus d'ús de la connexió

1. 1 byte = 8 bits

El bit és la unitat mínima d'informació que només pot tenir dos estats excloents, que es solen representar amb un 0 (tancat) i un 1 (obert). El byte , en canvi, és una agrupació de 8 bits, també coneguda en català com a octet. 

De manera que, així a cop d'ull, podríem dir que en un segon, amb una ADSL de 20Mbps i al màxim de velocitat, podríem descarregar un arxiu d'uns 2 Megabytes. Si, a més, tenim en compte que, en realitat, l'equivalència d'1 megabyte (MB) és en realitat de 1.048.576 bytes, el càlcul es complica, però no varia significativament pel nostre objectiu.

És per això que, en general, notarem que una connexió té una velocitat "real" d'aproximadament el valor del seu nom dividit per 10, si ens basem en el temps de descàrrega d'un arxiu prenent-ne l'espai que ocupa en megabytes, que és la mesura que es sol utilitzar enlloc dels megabits que hem comprat.

2. "Sense fils" no sempre és millor

Però els maldecaps no s'acaben amb aquesta regla de tres: quan calculem la velocitat màxima de la que disposem en connexions d'alta velocitat com la fibra òptica podem trobar-nos amb sorpreses, sobretot si connectem els dispositius mitjançant la xarxa Wi-Fi . Un iPad de tercera generació o anteriors, per exemple, no poden arribar a descarregar a més de 30Mbps. I determinats ordinadors o telèfons mòbils tampoc, en funció de l'adaptador sense fils del que disposin. És per això que els instal·ladors d'aquest tipus de connexió sempre realitzen les proves connectant-se per cable al router o encaminador . En aquest cas, en funció de l'adaptador de xarxa i el tipus de cable, podem arribar a 1 gigabit per segon, tot i que en alguns casos pot estar limitat a 100Mbps per algun dels components que participen en la comunicació.

Així, l'adaptador wifi pot complir un estàndard o un altre: 802.11a, 802.11b, 802.11g, n, ac... I en cada cas, com més gran sigui la lletra, més alta serà la velocitat màxima de transmissió. En els dispositius g, per exemple, es situa en un màxim de 54Mbps, mentre els n poden arribar a 150. 

I, evidentment, hi ha sempre la cobertura. Per això sol ser recomanable connectar-se al router per cable si necessitem velocitats altes. Malgrat que, de vegades, hi ha opcions per augmentar-la: mitjançant repetidors de senyal, o amb adaptadors PLC , que instal·lant-ne com a mínim dues unitats ubicades en dos endolls s'envien la informació per la xarxa elèctrica. Aquest darrer cas, però, també sol tenir limitacions de velocitat i sol ser recomanable fer proves abans d'adquirir-los.

3. El llarg camí fins a casa

A tot això, també s'hi ha de sumar, sobretot en el cas de les ADSL -que utilitzen la infraestructura de cables de coure telefònics "de sempre"-, els problemes derivats del mal manteniment d'aquests cables, així com l'augment del soroll i l'atenuació de la senyal a mesura que aquesta s'allunya de la central de l'operadora. Això fa que, per exemple, les ubicacions que estiguin a més d'1,5km d'una central puguin tenir força problemes en determinades ocasions.

Això fa que en casos com cases aïllades, la millor opció encara sigui l'ús deconnexions per satèl·lit .

4. Sense límits, però amb límits

Una altra de les afirmacions promocionals, aquest cop centrades en les connexions mòbils , és el de les tarifes "sense límits". Malgrat això, les connexions mòbils molt sovint no passen d'1Gb al mes en quotes a partir de 9 euros, tot i que algunes operadores inclouen ofertes de 200Mb al mes per aquest mateix preu si es contracten conjuntament amb un telèfon fix i una connexió a Internet a la llar. Cal tenir en compte, doncs, que en cas d'utilitzar 3G , el preu pot encarir-se considerablement si descarreguem arxius grans o fem un ús intensiu del terminal per enviar i rebre imatges, vídeos o arxius d'àudio, entre d'altres.

A més, les tarifes més recents d'alta velocitat (anomenades comercialment 4G , en contraposició a les actuals 3G, més lentes) fan que les descàrregues puguin ser força ràpides en determinades circumstàncies, fet que ens pot portar problemes amb els límits mensuals, però a la vegada, són extremadament dependents de l'entorn: la cobertura 4G encara es centra en algunes capitals, i hi ha espais rurals on hi ha problemes per obtenir cobertura GPRS , de manera que la velocitat promesa, en aquest àmbit, sempre serà el màxim que podem obtenir en condicions òptimes.

5. Entenent el producte que ens ofereixen

Així doncs, quan volguem contractar alguna connexió, haurem de tenir en compte sempre, en primer lloc, si l'oferta indica la velocitat de forma absoluta o si parla només del màxim que es pot assolir ("fins a"). I si volem obtenir-ne tota la velocitat, haurem de vigilar amb la distància de la central, sempre que no es tracti de connexions de fibra òptica, que suporten millor l'allunyament.

A més, sempre que sigui possible, connectar l'ordinador per cable al router ens assegurarà la velocitat màxima que poguem assolir, per tal de poder realitzar alguntest de velocitat i verificar que funciona correctament.

En el cas de les connexions mòbils, informar-nos de la cobertura de cada operadora per les darreres tecnologies ens donarà una visió més real del producte que obtindrem, a la vegada que conèixer els límits reals de descàrrega de dades -cercant, per exemple, si existeix una aplicació mòbil que ens indiqui quan portem gastat, o amb Android des de les opcions de xarxes, a l'espai Ús de dades- ens permetrà fer un seguiment per no superar els màxims assignats.

6. Connexions recomanades

Finalment, tenint en compte el què ens venen, podem intentar adaptar el producte a les nostres necessitats, ja que no sempre ens farà falta la millor connexió d'ADSL o fibra òptica.

- En el cas d'un usuari que només vulgui utilitzar la xarxa per navegar o enviar i rebre correus electrònic , una ADSL de 3Mbps de velocitat pot ser suficient, si la senyal que li arriba és prou bona -i, possiblement, amb una connexió de fins a 20Mb, podria arribar a rebre exactament la mateixa velocitat. En aquests casos, el preu o el servei d'atenció al client poden ser punts a tenir molt més en compte.

- Si l'ús de la connexió, en canvi, es basa més en descàrregues d'arxius grans , llavors l'opció passaria per les ADSL de més velocitat (a partir de 10Mbps) o fins i tot les connexions de fibra òptica. En aquests casos, les ofertes que pugui incloure cada producte poden ser rellevants a l'hora de fer la contractació: paquets triple-play , cadenes de televisió que es puguin veure amb els serveis adequats o línies mòbils incloses.

- Pels qui tenen Internet bàsicament per jugar a videojocs en línia , la millor opció sol ser la fibra òptica, que redueix de forma molt important la latència de la connexió, o sigui, el temps que tarden les dades en arribar al servidor i en tornar en forma de resposta, conegut també popularment com a ping per l'eina amb què es comprova.

- En cas de zones rurals , el millor és comprovar quins proveïdors d'Internet per satèl·lit poden oferir-nos una connexió. Potser en un futur, si la cobertura de connexions mòbils millora i s'estableixen menys limitacions de descàrrega, aquesta acabi sent una opció per a tots els usuaris.

Article de: Miquel Serrabassa cap de tecnologia i sistemes al Grup Nació Digital, el podeu seguir al seu blog personal. http://miquel.wordpress.com/

Cómo identificar las ofertas de trabajo fraudulentas

No te fíes de las ofertas “chollo” o que supongan una inversión previa para conseguir el trabajo

En InfoJobs trabajamos a diario para garantizar el mejor servicio para las personas que están buscando trabajo, para ello realizamos revisiones periódicamente para comprobar que las ofertas publicadas cumplen las reglas de uso de InfoJobs.

¿Qué tipo de ofertas no están permitidas en InfoJobs?

Están totalmente prohibidas las ofertas de trabajo que impliquen una inversión económica por parte del candidato, que supongan cualquier tipo de discriminación para los candidatos, que pertenezca a una empresa piramidal o negocio multinivel o que conlleven cualquier ilegalidad de acuerdo con el marco comunitario vigente.

¿Cómo se detectan este tipo de ofertas?

InfoJobs no interviene en la publicación de ofertas, es decir, son las propias empresas las que se registran en InfoJobs y publican su oferta en la web. No obstante, periódicamente se revisan las ofertas para garantizar el buen uso de la plataforma.

También disponemos de un sistema que permite detectar aquellas palabras dentro de la oferta que pueden implicar cierta discriminación para los candidatos. 

Por supuesto también contamos con la ayuda de los propios usuarios de InfoJobs. Si cualquier candidato detecta una oferta que incumple las reglas de uso puede ponerse en contacto con nosotros a través de nuestros canales enFacebook o Twitter o escribiendo a gestiondatos@infojobs.net

¿Qué hace InfoJobs cuando detecta una oferta fraudulenta o discriminatoria?

Un equipo de expertos analiza detalladamente la oferta para confirmar si realmente incumple las reglas de uso. Si la oferta no es correcta, nos ponemos en contacto con la empresa para que modifique la oferta.

En caso que se confirme que el incumplimiento de las reglas de uso supone un fraude para los candidatos eliminaremos la oferta y daremos de baja la empresa para evitar que publique nuevas ofertas.

¿Cómo puedo detectar una oferta fraudulenta?

Hemos preparado este video con algunos consejos para identificar las ofertas de trabajo que no son una oferta de trabajo real. Esperamos que te sirva de ayuda.

10 errores que tu perfil público no puede cometer

Sabías que más del 90% de las empresas buscan a los candidatos en internet antes de contratar? Tener tu CV visible online tiene muchas ventajas: mejora tu imagen y reputación online como profesional, te permite hacer pública tu trayectoria profesional y logros en la red y acelera tus posibilidades de ser contactado por reclutadores que buscan activamente candidatos en internet.

Tu CV online es tu puerta profesional a nuevas oportunidades, tanto si estás buscando trabajo activamente o sencillamente quieres potenciar tu actividad como profesional en la red.

Evita estos 10 errores más comunes en tu perfil público para mejorar tu imagen profesional y sacarle el máximo partido a internet. 

Imagen 10 errores más comunes