Imatge de portada cortesia de Dead Drops
S’anomenen Dead Drops, i conformen un primitiu sistema d’intercanvi d’arxius offline i d’accés lliure.
Pot ser que algun dia, caminant pel vostre poble o ciutat (o qualsevol altre lloc del món) us trobeu un connector USB que sobresurt d’una paret, com si a un paleta se li hagués caigut una clau USB de la butxaca accidentalment mentre treballava en la construcció del mur, i aquesta hagués quedat colgada sota una colada de ciment, però prou a la vista, fins i tot, per a connectar-la a un ordinador, encara que hàgim de posar aquest en una posició antinatural.
No us enganyeu: aquella clau USB pot estar emparedada per accident… o no.
Se’n diuen Dead Drops (que, en català, podríem traduir com a “punt mort”), han estat col·locades allà expressament i, repartides per tot el món, constitueixen un sistema experimental d’intercanvi de fitxers offline, com un P2P però sense haver d’estar connectats a Internet i sense controlar-ne els continguts.
Si ens fa gràcia, fins i tot podem mirar d’anar-les a buscar, amb l’ajut de la pàgina web del projecte, que ens permet geolocalitzar-les així com incloure una nova Dead Drop a la base de dades. Totes se situen en llocs públics i lliurement accessibles, és una condició per constar a la pàgina com adead drop.
I què hi podem trobar en aquestes claus USB emparedades? Doncs de tot, el que sigui. Cadascuna és un món, i quan hi connectem el nostre portàtil o altre dispositiu homòleg, hi podem trobar pel cap baix un document on explica el projecte (readme.txt), i els arxius que la gent vulgui deixar-hi.
N’hi haurà més o menys depenent de la capacitat de la clau, però els continguts canvien en cadascuna, depenent de la ciutat on s’ubiquin i de la bona/mala fe de la gent. Trobar-hi continguts aleatoris és part del “joc” i el malware no n’és una possibilitat aliena, pel que cal anar amb compte si us decidiu a connectar-vos a alguna d’aquestes un cop localitzada.
El moviment fou iniciat el 2010 a Nova York per l’artista berlinès Aram Bartholl i amb el temps s’ha anat expandint arreu del món.
Al Principat en podem trobar sobretot a Barcelona, però també alguna a Palamós, o Igualada, per exemple, malgrat que en el moment d’escriure aquestes ratlles no n’hi havia cap a les ciutats de Girona, Tarragona o Lleida.
A la Catalunya Nord no n’hi ha cap de llistada, ubicant les més properes a Tolosa i Montpeller, mentre que a les Balears n’hi ha a Palma, Font de Sa Cala o a Formentera, i al País Valencià en trobem exclusivament a la capital, València. A la Franja de Ponent brillen per la seva absència.
Si fem una repassada a les capacitats individuals de cada clau, en podem trobar habitualment de 2 o 4 GB, amb alguna que arriba als 8 i unes quantes que no arriben ni tan sols al giga de capacitat.
Qualsevol clau USB pot servir, només cal clavar-la a la paret de manera prou forta per a què ningú se l’emporti, però que el connector sobresurti prou com per a connectar-hi un ordinador portàtil, i que la clau funcioni perfectament com a dispositiu d’emmagatzematge.
També ens caldrà buscar-li un lloc que no rebi tota la força dels elements de ple (sobretot aigua, però també llum solar directa), ja que això en reduirà la vida útil.
Les Dead Drop suposen, en definitiva, un experiment sociològic i un joc semblant al geocaching.
Teniu alguna Dead Drop prop de casa vostra? Us heu connectat algun cop a alguna o penseu fer-ho ara que ho heu descobert? Ús animaríeu a crear-ne una? Comenteu-nos la vostra experiència!
